Índex

• Infància: Àngela Balcells
  
• Economia: Facund Fora
  
• Cultura: Miriam Ahmad
  
• Cooperació: Tots els components
  
• Migració: Sergi Cortés
  

• El diari: Facund Fora
  
• La radio: Miriam Ahmad
  
• La televisió: Sergi Cortés
  

• Activitats: Àngela Balcells
  

Activitats

Els nens i nenes del Brasil

In many places (in this case in Brazil) the children live in an environment of extreme danger where the main causes for bringing a marginal life are the violence, the enfermetats, the drugs, the maltreatment, the corruption... They don't have another remedy than growing with conflicts and daily wars. They are based on interests to survive. It's difficult to born beeing poor, and not to finish how the majority of the people ends: living in the street and get in contact with the delinquency at the same time.

D'això mateix va ser la xerrada que ens van explicar el grup de treballadors Fotoperiodistes Kevlar. Van poder facilitar el seu reportatge a fons viatjant a Brasil per conéixer de primera mà la situació en què viu la gent pobre allà. Es van dedicar sobretot als més petits.



Els nens i nenes del Brasil se'ls considera bastant desgraciats ja que pateixen de violència policial, tenen una higiene dolenta, amb altes probabilitats d'agafar enfermetats, acabar-se drogant... i totes aquestes causes fan que la majoria no arribin fins als 20 anys d'edat.
Una altre causa molt important que afecta a les seves vides és que la organització Escuadrones de la muerte té com a propòsit exterminar aquests nens.


Per sort, la ONG Movimiento nacional de meninos e meninas de rua (Movimiento nacional de niños y niñas de la calle) treballa per millorar les condicinos de vida dels nens i nenes que viuen al carrer, de Brasil, ja sigui perquè els han abandonat, han fuguit o no tinguin cap vincle familiar per tal de poder dependre d'algú. És una organización no Gobernamental, creada el 1985, desarollant una lluita constant per:

• Asegurar els drets d'aquests nens i nenes
• Aconseguir apartar-los de la vida marginal en la que es troben
• Reintegrar-los en la societat
  
• Buscant-lis una sortida professional

Per què passa això?

Brasil és ric en molts recursos naturals i també sobretot en la indústria (és el vuité país del món més important en ella). Malgrat però, és un dels que té més grans desigualtats socials.

Tot comença quan la gent que viu del món rural emigra cap a les ciutats (per exemple a Rio de Ganeiro o Sao paulo). No poden aconseguir feines i viuen en barris marginals: favelas.

Aquests tipus de barris són molt singulars i rudimentaris, situats verticalment a en els pendents de les muntanyes. Compleixen els serveis mínims bàsics, sense sistema sanitari. L'estat es desentén de les persones que hi viuen: els pobres que acaben per ajuntar-se creant aquesta comunitat d'habitatges ja que la societat no els valora dignament. També hi acostumen a viure les bandes de traficants, ja que a la policia els hi és més dificultós haver de pujar pendents amunt, es considera l'amagatall ideal.


Des de ja fa set anys que estan en guerra per culpa del tràfic de drogues. Entre ells hi ha les bandes protagonistes: El Comando vermello, el Primer comando i el Tercer comando.
Això fa que Brasil sigui una de les dotze ciutats més perilloses.


Retornant al que explicàvem; les famílies, en arribar aquí empitjora la seva cituació:

Normalment, la mare crea una adicció a l'alchol i això provoca baralles i disputes entre ells. El marit sol abandonar-los i apareix un padrastre. Els pares, el fet de no buscar feines ja que es troben sota l'efecte d'una droga (no considerada com a tal) fa que obliguin als fills a treballar des dels cinc anys a vendre productes pels carrers; es converteixen en venedors ambulants. Treballen aproximadament 12 hores diàries (des de les 9 del matí a les 9 de la nit).

Quan arriben a casa el costum és que els propis pares els maltractin i sovint és perquè no han aconseguit prous diners.
Els fills, cansats dels abusos que pateixen, decideixen viure al carrer i es converteixen en: meninos o meninas.

Un cop al carrer, es formen grups d'entre set o vuit nens per tal de formar una petita banda i ajudar-se entre ells a l'hora de robar menjar i sobreviure conjuntament. Aquests, fan pagar als nens més petits per poder viure al carrer, s'anomena cobrar peagio (cobrar peatge).
El problema està quan aquests grups de nens es familiaritzen amb gent d'armes blanques, llavors és quan comencen a fer accions més grans i reaccionen cada vegada més violent a la societat.

El cas en el sexe femení, però, és molt semblant però amb alguna que altre diferència:
Apart dels maltractament dels pares abans de marxar de casa que comentavem anteriorment, les noies també pateixen agresions sexuals. Marxen a viure al carrer amb l'esperança de poder millorar les seves condicions de vida, però sofreixen encara més: els nens les violen. Elles, en adonar-se que el seu cos podia podruir bons beneficis, es venen prostituint-se amb adults, fins hi tot turistes.
Apart que també són violades per la mateixa policia local, quan les noies es queden embarassades d'algun d'ells, els mateixos fan servir la tècnica de la pelada: consisteix en que el poli li fa una patada a la panxa de tal manera que mata el fetus i sovint també acaba matant a la nena.
El fet de viure al carrer fa que agafin moltes enfermetats, i sobretot les noies que venen el seu cos les agafen sexualment.

Tots els nens i nenes del carrer acaben per engantxar-se a la cola o pegamento, una droga que fa desaparèixer la sensació de gana, de fred i de ràbia. Però els seus efectes secundaris són que a la llarga produeix malformacions: braços i/o cames més llargues que les altres...

Sempre hi ha un Traficant que se'n diu que està: para lo bueno y para lo malo. Decideix sobre la vida de tots. És com un senyor feudal amb gran poder tingui o no relació amb qualsevol persona. Sñon rics i solen vestir amb roba bona, acostumen a portar un rebolber.
Els joves del carrer els hi atrau; fortuna, bona vida, bona roba, poder, respecte... així que comencen a fer el possible per accedir al seu món, al del tràfic de drogues.

Hi ha diferentes feines entre els joves:

• Niños cometeros: d'entre sis i vuit anys d'edat. S'encarreguen de vigilar a la gent amb prismàtics des dels amagatalls cituats en les favelas. Quan veuen la policia o s'han de comunicar amb algun altre membre de la banda s'avisen fent senyals mitjançant els estels.
  

• Niños aviones: La seva feina és encarregar-se d'amagar la droga quan hi ha perill, escapolint-se entre els carrers de la favela, després la torna.
  

• Niños soldado: S'ocupen de combatre per conquerir territoris. És una de les feines més dures. No tenen pietat a l'hora de matar ja que els seus superiors els eduquen consienciant-los de tal manera que com més cruels siguin, més respecte tindran.

De segur que molts de nosaltres, els mínimament privilegiats, no ens adonem de la sort que arribem a tenir comparant-nos amb ells. Com tothom, ells haurien de tenir les mateixes condicions de vida per igual i per això, per poder salvar-los de la seva misèria, hauriem de col·lavorar en les diferents organitzacions que hi ha disposades a tal lluita: la lluita contra la injusticia, contra la corrupció política.. la lluita que junts, només tots junts, podriem guanyar si unissim la nostra força de voluntat. Ja que junts, només tots junts, si ens ho proposessim, podriem moure el món.

Àngela Balcells

La televisió

Television is an audiovisual means of communication, which transmits information in such a way that while the news item is being explained pictures related to the text are shown.

Televisió de Mataró va començar amb un curs de video que uns anys més tard va esdevenir un canal de televisió local.
Televisió de Mataró està ubicat en un edifici del segle XIX que antigamen, era una fàbrica tèxtil.

Aquesta televisió, haurà de buscar i trobar un altre local per poder-s'hi instal·lar perquè a l'edifici on treballen, es farà un museu tèxtil i ferrocarril.

Actualment hi treballen de 20 a 22 persones.

Sergi Cortés

La radio

The ràdio is an audition mean of communication that uses electromagnetic ones to get to the oïents.

Nosaltres, parlarem de la ràdio de Mataró:

És una empresa pública i una ràdio comarcal.Hi ha dos sistemes d'emetre l'emissió: Mataró ràdio i Maresme digital. En aquesta ràdio s'hi emten entrevistes, informatius, sports, devats, programes de cultura...

La seva emisora de ràdio és 89.3 Fm, que començà a funcionar el Febrer del 2006.

Consten d'una pàgina web:
http://www.blogger.com/www.maresmedigital.cat
des d'on d'aquí un temps és podra veure la radió per televisió.


La ràdio per televisió va estar en proves desde el 11 de setembre del 2007, però es començà a emitir el Febrer del 2008.

Consisteix en veure en directe per televisió els programes radiofònics que a la vegada s'emeten per la cadena de ràdio mataró.

També disposen d'una petita cambra per a poder tenir més varietat de programació. Aquest espai, té un màxim de quatre o cinc persones per a poder enfocar-los bé. S'hi poden fer debats, entrevistes i altres programes sense públic, ja que disposa d'un sistema de fons que permet variar-lo i ambientar-lo de diferents opcions i això fa que s'aprofiti més espai però a la vegada han de renunciar a l'opció de tenir espectadors en directe.

• En aquesta ràdio i treballen 6 periodistes.

• A la televisió hi treballen 5 redacors, 4 periodistes, i al cap de setmana aproximadament unes 15 a 18 persones.

Miriam Ahmad

El diari

The newspaper is a written means of communications. In this paper there is current news, reports, articles or other pieces of writing of topics of interests.




Durant aquest crèdit vam anar a el diari El Punt, d'àmbit català però amb un diari especialitzat a tres zones principals (Girona Barcelona i Tarragona) i dins d'aquestes zones hi ha una altra seu a més localitzada per comarques.

Nosaltres vam visitar la de Mataró. Tot just arribar, va aprèixer un periodista del diari i ens descriure una mica quina era la seva feina i les característiques de ser periodista. Després ens van explicar que en aquella seu depenien de la de Barcelona i el que feien era escriure les dos primeres planes i la contraportada amb notícies o altres gèneres periodístics i la resta del diari tractava de temes a tot l'àmbit de la província de Barcelona.

Vam poder veure el programa que s'utilitzava per fer els reportatges, notícies... el qual era alemany i prou senzill de fer servir.

Un cop acabada la visita ens vam fer una foto que serà publicada d'aquí poc.

Facund Fora

Migració

SÀHARA

It's very difficult to emigrate from the Sàhara to other countries, because it's surrounded by Morocco( that they furbid passage by the sea anb by the north) and in the east and in the south they have got the desert, that it's practically impossible to cross it (and still less with the little resourses they've got). So we can say that in part they are trapt with the limitations that they forbid them to leave the country.

- Arribada massiva de pateres:

En els últims anys, la migració irregular subsahariana cap a Canarias ha experimentat un augment importante. La partida constant (amasiva) de pateras y caiucs fa que esprenguin més
mesures per aturar-ho. Com que tenen les illes
Canàries al costat del seu país, agafan unes quantes fustes i cargols i construeixen un tipus d'embarcació amb el qual la majoria d'elles no arriba al seu destí a causa de que estan mal fetes i amb material de molt baixa calitat.


- Violència racista:

En arribar al destí, molts immigrants es troben amb persones que els insulta, maltracta i moltes vegades no accepta en aquesta societat pel seu color de pell, cultura o religió. Això suposa un problema a l'hora de buscar treball i unir-se a la societat.Moltes vegades no aconsegueixen adaptar-se a la nova situació i s'acaben formant guettos.


- Causes:

La gent emigra a un altre lloc per diferents motius:

• Falta de treball.
• Pobresa.
• Fam.
• Explotació.
• Idea falsa del 1er món.
• Corrupció.

En el trajecte d'anda al nou país, passen molts perills: passen balles per travessar fronteres (s'arrisquen, desprès de travessar la balla, els policies els disparen), si agafen el medi de transport aquàtic com la patera, s'arrisquen a morir ofegats.





- Conseqüències

• Augment de la població del país de destí.
• despoblació del país d'origen
• Augment dels impostos al país de destí a causa de l'arribada de nous habitants
  

ENTREVISTA A UN IMMIGRANT

(OUMAR)

Hem entrevistat a l’Oumar, un immigrant que treballa en un dels camps de Vilassar, en relació sobre la seva vida actual i anterior:

Pregunta- Entens el català o l'espanyol?
Resposta- L'espanyol

P- Com et dius?

R- Oumar.

P- D'on ets?

R- De Mozambique

P- Quants anys tens?

R- Tinc 19 anys.

P- Amb quina edat vas venir?

R- Vaig venir quan tenia 2 anys, i fa 17 anys que visc aquí.

P- Amb qui vas marxar del teu país?

R- Vaig marxar amb els meus pares

P- Com era la teva vida al teu país? Com vivies?De que treballaves?

R- Vivíem ruralment i treballant al camp.

P- Com vas marxar?

R- Amb avió

P- Vas tenir dificultats a l'hora de trobar feina?

R- No

P- Pateixes algun tipus de maltractament pel color de la teva pell?

R- No

P- Vas tenir problemes a l'hora d'aconseguir els papers?

R- No

Conclusió: creiem que l'Oumar ens va mentir.

Sergi Cortés

Cooperació

SÀHARA

- Projectes:

Hi ha assosiacions de persones que per diferents motius volen ajudar al poble saharaui. Aquestes ONG's s'agrupen i fan col·lectes per aconseguir diners, menjar, roba, recursos sanitaris, centres educatius, etc. per a que en un futur el màxim proper possible puguin portar una vida millor.


Aquí tenim diferents agrupacions d'ajut humanitari:

1. Associació catalana d'amics del poble saharaui (ACAPS)

L'associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí (ACAPS) és una organització No Governamental escampada arreu de Catalunya formant un important suport al poble sahraui.

Els principals objectius de l'associació són:

• Donar a conèixer a la població catalana la situació que pateix el poble sahraui.
  
• Afavorir el coneixement mutu entre els dos pobles i les seves cultures
  
• Fomentar en la societat catalana la solidaritat amb aquest poble que encara espera el retorn a les seves llars.
  
• Impulsar i gestionar projectes de col·laboració destinats als campaments de refugiats de Tindouf.

Els projectes més significatius d'ACAPS que ha implusat i gestionat són: l'Hospital Catalunya, colònies d'estiu d'infants sahrauis a Catalunya, subministrament de Bombones de gas butà per a famílies dels Campaments de Refugiats, participació en la 3era, 4arta i 5ena Caravana Catalana per la Pau al Sàhara Occidental, el Fòrum Internacional de Solidaritat amb la Dona Sahraui, acollida de malalts sahrauís i coordinació de la Plataforma Cívica "Catalunya amb el Sàhara".

2. Caravana catalana per la pau al Sàhara occidental

Diferents entitats catalanes solidàries amb el poble saharaui organitzen Caravanes per la pau al Sàhara Occidental: són campanyes participatives ambiniciatives solidàries que es manifesten a tots els nivells de la societat catalana.


És una proposta oberta a institucions públiques, entitats, movimen ts cívics, casals, associacions veïnals, centres docents, partits polítics, sindicats, empreses, cooperatives, mitjans de comunicació, etc.

3. Pau i solidaritat

La Fundació Pau i Solidaritat és una Organització no Governamental pel desenvolupament i la cooperació internacional, constituida per la Comissió Obrera Nacional de Catalunya. Disposa de grups de treball i seus a tots els locals territorials de CCOO.

Els treballadors i treballadores del Sud i del Nord tenen porblemes comuns, és per això que la lluita és comuna. Fan una cooperació basada en la igualtat de drets entre dones i homes, i entre cultures. Pretenen fer justícia de la distribució de la riquesa que potencii models autòctons i autònoms de desenvolupament i de transformació social.

4. Associació comarcal d'ajuda al poble saharaui

Les finalitats de l'associació són:

• Donar a conèixer el problema del poble saharaui
• Sensibilitzar a l'opinió pública sobre les condicions de vida del poble
  
• Pressionar per evitar la manca de responsabilitat davant la llei, del govern marroquí
• Enviar ajut humanitari als campaments de refugiats
  
• Dur a terme programes i projectes de cooperació amb la RASD.

L'Associació comarcal d'Ajuda al Poble Saharaui organitza les "Vacances en Pau". Amb aquesta activitat nens i nenes saharuis passen unes vacances a poblacions espanyoles.

5. Eusnet i els projectes al Sàhara

EUSNET és una ONG de Desenvolupament que tracta d'aportar l'ús de les noves tecnologies al Sud, amb la finalitat de que tal i com s'està produint els ussos d'eines de comunicacions s'estan ampliant encara més l'enorme desequilibri entre el Nord i el Sud.

6. Smara - associació de solidaritat i ajuda al poble saharaui

És una ONG fundada el 1991 que preten agrupar, a tots aquells que pretenen reforçar els tradicionals llaços d'amistat entre les comunitas i a la vegada realitzar una tasca voluntària de cooperació internacional, ajudant al desenvolupament i d'ajut humanitari.

Els objectius de Smara són:

• Captar i transmetre informació nacional i internacional sobre els problemes del pobles saharaui, així com dels projectes i programes de cooperació de la RASD.
  


• Recolzament tècnic i financer de projectes de desenvolupament


• Formació de recursos humans per desenvolupar la solidaritat i cooperac ió amb la RASD

7. Plataforma cívica catalunya amb el Sàhara

La Plataforma Cívica Catalunay amb el Sàhara, són membres de més de tres-centes entitats, ONG, tos els partits polítics catalans, les seves joventuts i els sindicats.

Les representacions són directes o bé a través de Plataformes Cíviques d'àmbit local o comarcal.

Formen part de: la Permanent de la Plataforma la Federació Catalana d'ONG, l'Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí, l'Associació Internacional de Juristes del Sàhara Occidental, Comissions Obreres de Catalunya, el Consell de la Joventut de Barcelona i el Front Polisario.

- Mines antipersona:

Són artefactes explosius activitats per la victima. Es fan servir per atacar als enemics en cas de guerra.

Aquests aparells es col·loquen a la superficie de maneres diverses:

• Ho poden portar els soldats i deixar-ho sobre el terra, directament.
• Poden ser llençats des de avions amb uns paracaigudes, que en arribar el terra es desintegra i queda subjectada al terra.

Quan es produeix l'explosió, les mines poden provocar la mort, mutilacions o ferides lleus segons tres factors:

• Complexió física (edat)
• Tipus d'explosiu
• Terreny

Segons el tamany i la manera de detonar trobem dos tipus de mina:

• Mines grans: s' accionen mitjançant un fil que va del detonador a algun objecte (per exemple un arbre) que quan la persona s'hi entrebanca el detonador s'activa)
  

• Mines petites: s'accionen amb la pressió que s'ejerceix sobre el detonador.

Característiques:

• Ataquen bàsicament a la població civil
  
• Pel seu baix cost econòmic (l'exèrcit pot comprar-ne moltes i fer molt de mal)
  
• La seva llarga durada (poden arribar als 50 d'activitat un cop acabada la guerra amb la qual un cop acabat el conflicte segueix matant a molta gent)
  
• Les mines són el soldat perfecte: costa pocs diners, no s'ha de mantenir, fan la feina quan és el moment.

Desactivació:

Els principals països productors de mines són: EEUU, Índia Xina, Russia, Pakistàn. Que casualment són els que tenen més metodes per extreure'n però només els donen a canvi de grans sumes de diners. Amb la qual cosa aquests països s'enriqueixen en vendre mines i quean s'acaba la guerra s'enriqueixen amb metòdes per desactivar-les. La cosa és que els països que no estan en guerra s'enriqueixen amb les guerres i el patiment d'altres.

Mapa de zones on hi ha mines anti-persona

Relatiu al Sàhara:

En els conflites que hi ha hagut entre marroquins i saharauis el govern marroquí va utlitzar mines francese i amercanes sobretot. Es van fer servir mines de pressió ja que les de fil es veuen molt en un terreny pla. Tmbé se'n van fer servir de mines antitanc que necessiten força pes per activar-se i són més fàcils de desactivar.

Les mines es troben encara ara repartides per tot el desert. Els saharauis marquen les zones minades però a causa de les tempestes de sorra les mines es desplaçen i la sorra cobreix les marques. A part del mal que fan les mines en sí, al país del Sàhara el problema és que mor molta gent desagnada per falta d'hospitals.