Activitats

Els nens i nenes del Brasil

In many places (in this case in Brazil) the children live in an environment of extreme danger where the main causes for bringing a marginal life are the violence, the enfermetats, the drugs, the maltreatment, the corruption... They don't have another remedy than growing with conflicts and daily wars. They are based on interests to survive. It's difficult to born beeing poor, and not to finish how the majority of the people ends: living in the street and get in contact with the delinquency at the same time.

D'això mateix va ser la xerrada que ens van explicar el grup de treballadors Fotoperiodistes Kevlar. Van poder facilitar el seu reportatge a fons viatjant a Brasil per conéixer de primera mà la situació en què viu la gent pobre allà. Es van dedicar sobretot als més petits.



Els nens i nenes del Brasil se'ls considera bastant desgraciats ja que pateixen de violència policial, tenen una higiene dolenta, amb altes probabilitats d'agafar enfermetats, acabar-se drogant... i totes aquestes causes fan que la majoria no arribin fins als 20 anys d'edat.
Una altre causa molt important que afecta a les seves vides és que la organització Escuadrones de la muerte té com a propòsit exterminar aquests nens.


Per sort, la ONG Movimiento nacional de meninos e meninas de rua (Movimiento nacional de niños y niñas de la calle) treballa per millorar les condicinos de vida dels nens i nenes que viuen al carrer, de Brasil, ja sigui perquè els han abandonat, han fuguit o no tinguin cap vincle familiar per tal de poder dependre d'algú. És una organización no Gobernamental, creada el 1985, desarollant una lluita constant per:

• Asegurar els drets d'aquests nens i nenes
• Aconseguir apartar-los de la vida marginal en la que es troben
• Reintegrar-los en la societat
  
• Buscant-lis una sortida professional

Per què passa això?

Brasil és ric en molts recursos naturals i també sobretot en la indústria (és el vuité país del món més important en ella). Malgrat però, és un dels que té més grans desigualtats socials.

Tot comença quan la gent que viu del món rural emigra cap a les ciutats (per exemple a Rio de Ganeiro o Sao paulo). No poden aconseguir feines i viuen en barris marginals: favelas.

Aquests tipus de barris són molt singulars i rudimentaris, situats verticalment a en els pendents de les muntanyes. Compleixen els serveis mínims bàsics, sense sistema sanitari. L'estat es desentén de les persones que hi viuen: els pobres que acaben per ajuntar-se creant aquesta comunitat d'habitatges ja que la societat no els valora dignament. També hi acostumen a viure les bandes de traficants, ja que a la policia els hi és més dificultós haver de pujar pendents amunt, es considera l'amagatall ideal.


Des de ja fa set anys que estan en guerra per culpa del tràfic de drogues. Entre ells hi ha les bandes protagonistes: El Comando vermello, el Primer comando i el Tercer comando.
Això fa que Brasil sigui una de les dotze ciutats més perilloses.


Retornant al que explicàvem; les famílies, en arribar aquí empitjora la seva cituació:

Normalment, la mare crea una adicció a l'alchol i això provoca baralles i disputes entre ells. El marit sol abandonar-los i apareix un padrastre. Els pares, el fet de no buscar feines ja que es troben sota l'efecte d'una droga (no considerada com a tal) fa que obliguin als fills a treballar des dels cinc anys a vendre productes pels carrers; es converteixen en venedors ambulants. Treballen aproximadament 12 hores diàries (des de les 9 del matí a les 9 de la nit).

Quan arriben a casa el costum és que els propis pares els maltractin i sovint és perquè no han aconseguit prous diners.
Els fills, cansats dels abusos que pateixen, decideixen viure al carrer i es converteixen en: meninos o meninas.

Un cop al carrer, es formen grups d'entre set o vuit nens per tal de formar una petita banda i ajudar-se entre ells a l'hora de robar menjar i sobreviure conjuntament. Aquests, fan pagar als nens més petits per poder viure al carrer, s'anomena cobrar peagio (cobrar peatge).
El problema està quan aquests grups de nens es familiaritzen amb gent d'armes blanques, llavors és quan comencen a fer accions més grans i reaccionen cada vegada més violent a la societat.

El cas en el sexe femení, però, és molt semblant però amb alguna que altre diferència:
Apart dels maltractament dels pares abans de marxar de casa que comentavem anteriorment, les noies també pateixen agresions sexuals. Marxen a viure al carrer amb l'esperança de poder millorar les seves condicions de vida, però sofreixen encara més: els nens les violen. Elles, en adonar-se que el seu cos podia podruir bons beneficis, es venen prostituint-se amb adults, fins hi tot turistes.
Apart que també són violades per la mateixa policia local, quan les noies es queden embarassades d'algun d'ells, els mateixos fan servir la tècnica de la pelada: consisteix en que el poli li fa una patada a la panxa de tal manera que mata el fetus i sovint també acaba matant a la nena.
El fet de viure al carrer fa que agafin moltes enfermetats, i sobretot les noies que venen el seu cos les agafen sexualment.

Tots els nens i nenes del carrer acaben per engantxar-se a la cola o pegamento, una droga que fa desaparèixer la sensació de gana, de fred i de ràbia. Però els seus efectes secundaris són que a la llarga produeix malformacions: braços i/o cames més llargues que les altres...

Sempre hi ha un Traficant que se'n diu que està: para lo bueno y para lo malo. Decideix sobre la vida de tots. És com un senyor feudal amb gran poder tingui o no relació amb qualsevol persona. Sñon rics i solen vestir amb roba bona, acostumen a portar un rebolber.
Els joves del carrer els hi atrau; fortuna, bona vida, bona roba, poder, respecte... així que comencen a fer el possible per accedir al seu món, al del tràfic de drogues.

Hi ha diferentes feines entre els joves:

• Niños cometeros: d'entre sis i vuit anys d'edat. S'encarreguen de vigilar a la gent amb prismàtics des dels amagatalls cituats en les favelas. Quan veuen la policia o s'han de comunicar amb algun altre membre de la banda s'avisen fent senyals mitjançant els estels.
  

• Niños aviones: La seva feina és encarregar-se d'amagar la droga quan hi ha perill, escapolint-se entre els carrers de la favela, després la torna.
  

• Niños soldado: S'ocupen de combatre per conquerir territoris. És una de les feines més dures. No tenen pietat a l'hora de matar ja que els seus superiors els eduquen consienciant-los de tal manera que com més cruels siguin, més respecte tindran.

De segur que molts de nosaltres, els mínimament privilegiats, no ens adonem de la sort que arribem a tenir comparant-nos amb ells. Com tothom, ells haurien de tenir les mateixes condicions de vida per igual i per això, per poder salvar-los de la seva misèria, hauriem de col·lavorar en les diferents organitzacions que hi ha disposades a tal lluita: la lluita contra la injusticia, contra la corrupció política.. la lluita que junts, només tots junts, podriem guanyar si unissim la nostra força de voluntat. Ja que junts, només tots junts, si ens ho proposessim, podriem moure el món.

Àngela Balcells